-Els
tractaments per a l’anorèxia solen ser bastant llargs , complexos i s’han d’adaptar
a cada persona, però tot i
això mai no s’ha d’oblidar que la recuperació és possible.
-El
més eficaç és el cognitu-conductual que han de dur a
terme un equip clínic multidisciplinari de professionals en aquests trastorns.Es basa en ajudar a la persona a
entendre per que actua tal i com ho fa, quin és el seu diàlec intern i quina relació té aquest
diàlec amb la percepció de la seva
imatge. Els fa veure com tot això s’encadena, la percepció distorsionada
influeix al seu estat d’ànim i al seu rebuig del menjar. Tot això ajuda a
l’anorèxic a canviar els seus pensaments irracionals per a que entenguin el que
de veritat passa.
-Un
altre tactament per a millorar els trastorns
físics són els antidepressius, que mentre ajuden a eliminar la depressió
provoquen augment de pes.
-La
terapía familiar tambè
pot ser molt eficaç. El pacient és impulsat per familiars o la parella
ja que per si mateix nega el seu trastorn i el seu comportament es poc
col·laborador.
-L’ojectiu primordial de totes les
estratègies és aconseguir unes conductes d’alimentació adequades.
Si la persona anorèxica està per davall
del 15% del seu pes normal o està experimentant problemes mèdics associats a la
pèrdua de pes, aquesta persona pot ser hospitalitzada. Allí seran animades a canviar els seus hàbits alimenticis o del contrari seran alimentades
mitjançant una sonda nasogàstrica que fa passar el menjar del nas a l’estòmac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario